Artur Mas i Pau Claris, Mariano
Rajoy i Comte Duc d’Olivares, Felip IV i Felip IV. 363 anys de història han succeït entre
aquests personatge que, per bé o per mal, segons com es miri, han format part
del passat, present i futur de la història de Catalunya.
I es que por molt que el temps
passi, els paral·lelismes poden semblar evidents en una situació de revolta que
posa com a escenari principal el poble català envers al territori espanyol. Dos
líders referents en la lluita contra la repressió dels catalans, Artur Mas i
Pau Claris, que metafòricament persegueixen un objectiu comú: la llibertat.
Però el temps ha marcat en la forma d’actuar d’aquells que formen de la
revolta, si més no, el pas de l’acció violenta a la sobirania popular pacifista
ha suposat un canvi rellevant en l’evolució dels fets.
Com a totes les històries sempre
hi ha un antagonista, aquell qui lluita contra els interessos, en aquest cas,
dels catalans. És per això existent la relació entre l’actual president del
Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, i el Compte Duc d’Olivares ja que, ambdós,
comparteixen l’afany d’abolir los odiosos
derechos y privilegios proivinciales. Pressió i manipulació caracteritzen
als antagonistes de la història de Catalunya però amb una vital diferència: el
vessament de sang.
En canvi, tres segles en el temps
no han interferit en la còmode posició de la monarquia borbònica. El nom,
doncs, no era l’únic que compartien els dos reis sinó que també representen,
per al poble, la imatge d’allò que es vol enderrocar a favor d’una República.
L’enllaç d’aquests personatges ens
demostra la vigència de la lluita entre Catalunya i Espanya, encara que la
finalitat no fos comuna, és inevitable comparar la situacions de conflicte ja
que la persecució costant dels espanyols no ha cessat. L’esperança que el patró en la història no es
repeteixi, ja que en el primer conflicte els camperols resulten derrotats
contra l’absolutisme, es manté degut els canvis que s’han fet en la forma de
reivindicació.
Bon cop de falç!
